Al cel enfront de nosaltres es formaven cortines de llum que queien en vertical sobre la terra.
El cel semblava tenir vida. Els blancs i verds es
transformaven en vermells. El més sorprenent no va ser solament
observar el cel nocturn il·luminat, sinó que aquestes estranyes cortines
de llums es movien de la mateixa forma que ho fan les cortines d'una
finestra quan són mogudes pel vent. Però en aquest cas eren de llums
que apareixien i desapareixien.
És la primera vegada que veig aurores boreals.
gracias!
ResponEliminaMmm por que siempre dices gracias
ResponElimina