Vam viure molt de temps en aquella comarca on el paraigüer de casa era ple tot l’any.
A mi prou que m’agradava que plogués. A l’estiu, l’aigua feia sortir els caragols, i a la tardor, els bolets.
A l’hivern, no em molestava gaire haver de treure la neu del camí perquè també podia anar a esquiar.
Però a l’àvia, que patia de reumatisme, l’empipava.
Els pares no en parlaven mai, del temps.
Un dia, la mare va trobar feina prop de Tarragona. Tots van estar contents.
I jo, ara, gaudeixo del mar i de la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada